Economia del Bé comú

Assumpte: Economia del Bé comú Dj Feb 07, 2013 12:15 am

Ha caigut a les meves mans aquest article i m'ha semblat que podria ser un base sobre la que muntar un nou paradigma.
Hi ha aspectes importantíssims que no es veuen resolts, però mereix la pena tenir en compte moltes de les idees que és mencionen:

L'ECONOMIA DEL BÉ COMÚ

Un model econòmic amb futur
Resum en 20 punts, 1 febrer 2012

Segons una enquesta de la fundació Bertelsmann, el 80 per cent dels alemanys i el 90 per cent dels austríacs esperen un nou ordre econòmic. L'economia del bé comú
(Deuticke, 2010) és un sistema econòmic alternatiu complet, els fonaments havien estat desenvolupats per Christian Felber en Nous valors per a l'economia (Deuticke, 2008) i més tard polits per un, cada dia més gran, cercle d'empresaris. La fi és escapar de la
discussió estèril: "Qui va en contra del capitalisme, està amb el comunisme" i oferir un camí concret i viable per al futur. Fins a finals del 2011 van donar suport a la iniciativa més de 500 empreses de 13 països. 200 empreses pioneres aplicaran el cor del model, el "Balanç del Bé Comú". El moviment creix globalment en cada dia més branques d'actuació. 31 "Camps d'energia" (grups de suport local) s'han fundat fins ara a Àustria,
Alemanya, Itàlia, Suïssa, Liechtenstein, Espanya, Argentina i Hondures.

Aquí presentem els 20 punts centrals:
1. L'economia del bé comú es basa en els mateixos valors que fan florir les nostres relacions: confiança, cooperació, estima, democràcia, solidaritat. Segons recents investigacions científiques aconseguir bones relacions és la major font de motivació i felicitat dels éssers humans.
2. El marc legal econòmic experimenta un gir radical, canviant les regles del joc d'afany de lucre i competència, per cooperació i contribució al bé comú: Empreses que practiquen la cooperació seran recompensades. En canvi, el comportament competitiu comportarà desavantatges.
3. L'èxit econòmic no és mesurat per indicatores monetaris com el benefici financer o el BIP, sinó amb el balanç del bé comú (a nivell d'empreses) i el producte del bé comú (a nivell de sistema). El balanç del bé comú es converteix en el balanç principal de totes les empreses.
Com més social, ecològica, democràtica i solidària sigui l'activitat, millors seran els resultats del balanç del bé comú assolits. Millorant els resultats del balanç del bé comú de les empreses en una economia nacional, millorarà el producte del bé comú.
4. Les empreses amb bons balanços del bé comú gaudiran d'avantatges legals: taxes de
impostos reduïdes, aranzels avantatjosos, crèdits barats, privilegis en compra pública i a l'hora de repartiment de programes de recerca, etc. L'entrada al mercat es veurà, per tant, més afavorida per actors ètics i els seus productes i serveis, que els dels no-ètics, indecents i no ecològics.
5. El balanç financer serà el balanç secundari. El benefici financer passa de ser la fi a ser un medi. Aquest serveix només per augmentar el 'nou' objectiu empresarial: Aportació al bé comú. Els excedents del balanç financer s'han d'utilitzar per: inversions amb plusvàlua social i ecològica, devolució de crèdits, dipòsits en reserves limitades, bonificació als empleats de forma restringida, així com crèdits sense interessos a empreses cooperadores. No s'utilitzaran els excedents per bonificar a persones que no treballen en l'empresa, a l'adquisició hostil d'altres empreses, inversió en mercats financers (aquests deixaran d'existir), o aportacions a partits polítics. En contrapartida, l'impost sobre el benefici empresarial serà eliminat.
6. Com el benefici financer és ara un mitjà, i deixa de ser un fi, les empreses poden
centrar-se cap a la seva mida òptima. No han de témer ser adquirides, o sentir-se obligades a créixer per ser més grans, més forts o amb majors beneficis. Totes les empreses estan alliberades de la coerció de créixer i absorbir.
7. Exisitent la possibilitat d'aspirar sense por a la mida òptima, hi haurà moltes empreses petites en totes les branques. Com no han de créixer més, els serà més fàcil cooperar i practicar la solidaritat. Es poden ajudar mútuament amb coneixements, tecnologia, encàrrecs, personal o crèdits sense interès. Seran recompensades amb resultats del balanç del bé comú positius. Les empreses van formant una xarxa d'aprenentatge solidària, l'economia es transforma en un sistema win-win.
8. Les diferències d'ingressos i patrimonis seran limitades: Ingressos màxims de per exemple 20 vegades el salari mínim. Propietats que no excediran p. ex. els 10 milions d'euros, el dret de cessió i herència, 500.000 euros per persona, en empreses familiars a 10 milions d'euros per fill. L'excedent sobre aquests límits seran repartits a través d'un "fons de generacions" com "Dot democràtic" a les següents generacions: igualtat de capital inicial significa major igualtat d'oportunitats. (Els marges exactes hauran de ser definits democràticament en una assemblea econòmica.)
9. En grans empreses a partir d'un elevat nombre d'empleats (per exemple, més de 250) els
drets de decisió i propietat passen parcial i progressivament als empleats i ciutadans. La
població pot ser representada directament a través de "parlaments econòmics regionals" . El govern no té dret decisori o d'intervenció en empreses públiques.
10. Això és igualment vàlid per als béns democràtics, la tercera categoria de propietat,
al costat d'una majoria de petits i mitjans empresaris i grans empreses de propietat mixta. Per béns democràtics entenem institucions econòmiques públiques en camps d'ensenyament, salut, acció social, mobilitat, energia, o comunicació: la infraestructura bàsica.
11. Un bé democràtic important és el banc democràtic. Aquest serveix, com totes les empreses, al bé comú i, com tots ells, controlats per la ciutadania sobirana i no pel govern. Els seus serveis consisteixen en dipòsits d'estalvi garantits, comptes corrents gratuïtes, crèdits de interès reduït i crèdits de risc com plusvàlua social i ecològica. L'Estat es finança primordialment a través de crèdits sense interès del Banc Central. El Banc Central obté el dret exclusiu de la creació de diners i efectua les transaccions de capitals internacionals per impedir evasió fiscal. Els mercats financers en la forma actual ja no existeixen.
12. Seguint la proposta de John Maynard Keynes del 1944, s'estableix una cooperació
monetària global a base d'una unitat de càlcul (p.ex. "globus", "terra") per al comerç
internacional. A nivell local, monedes regionals poden complementar la moneda nacional. Per protegir-se de la competència injusta, la UE inicia una zona de comerç just (Zona del Bé Comú) amb estàndars harmonitzats o amb tarifes duaneres correlacionades amb el resultat del BBC de l'empresa productora. A llarg termini, l'objectiu és una zona del Bé Comú a l'ONU.
13. A la natura se li concedeix un valor propi per la qual cosa no pot transformar-se en propietat privada. Qui necessiti un tros de terra per viure, agricultura o comerç, se li cedeix una superfície limitada de forma gratuïta o pagant una taxa d'utilització. L'ús de la terra està condicionat a criteris ecològics i l'ús concret. Això serà el final de l'especulació immobiliària, el "landgrabbing" (apropriación de grans superfícies per multinacionals o altres països) i el latifundisme. En contrapartida, s'anul·la el impost sobre el terreny.
14. El creixement econòmic deixa de ser un fi. Un nou objectiu serà la reducció de la petjada ecològica de persones privades, empreses i nacions, cap a un nivell globalment sostenible i just.
L'imperatiu categòric de Kant serà estès a la dimensió ecològica. La nostra llibertat de triar un estil de vida determinat troba la seva fi, quan limita la llibertat d'altres de triar el mateix estil de vida o almenys portar una vida en dignitat. Persones privades i empreses seran incentivades per mesurar la seva petjada ecològica i reduir-la a un nivell globalment sostenible i just.
15. L'horari de treball retribuït es veurà reduït esglaonadament cap a la marca, desitjada per majoria, que són de 30 a 33 hores setmanals. D'aquesta manera queda temps lliure per tres camps de treball de gran importància: treball de relacions i cures (nens, malalts, ancians), treball de creixement personal (desenvolupament de la personalitat, art, jardí, oci), treball en la política i activitats públiques. Com a conseqüència d'aquest repartiment més equilibrat entre les diferents activitats, l'estil de vida es farà més suficient, menys consumidor, i més sostenible.
16. Cada desè any en la professió tondrà un "any sabàtic" que serà finançat a través d'un
salari mínim incondicional. Les persones poden fer en aquest temps el que vulguin. Aquesta mesura descarrega el mercat de treball en un deu per cent de la taxa d'atur a la Unió Europea.
17. La democràcia representativa, completada per la democràcia directa i la democràcia
participativa. La ciutadania sobirana hauria de poder controlar i corregir la seva representació, decretar lleis per si mateixa, modificar la constitució i poder controlar les infraestructures d'abastament: ferrocarril, energia, aigua, correus, bancs. En una democràcia real són idèntics els interessos dels representants i els de la ciutadania sobirana. Els requisits per això, són drets constitucionals de col·legislar i de controlar per part de la ciutadania sobirana.
18. Tots els punts problemàtics hauran de madurar a través de discussions intenses en un ampli procés de bases, abans que es converteixin en lleis elaborades per una assemblea econòmica directament triada, el seu resultat es votarà democràticament per la ciutadania sobirana. El que sigui acceptat, s'introduirà a la constitució i només podrà tornar a canviar amb el suport de la ciutadania sobirana. A part de l'assemblea econòmica del bé comú pot haver altres convencions per aprofundir la democràcia: assemblea per a l'educació, assemblea per als mitjans de comunicació o una assemblea per al desenvolupament de la democràcia.
19. Per consolidar en els nens els valors de l'economia del bé comú i poder-los practicar, el sistema d'educació hauria d'estar orientat igualment cap al bé comú. Això requereix una altra forma d'ensenyament i altres continguts, com ara: emocionologia, ètica, comunicació,
educació democràtica, experiència de la natura i sensibilització corporal.
20. Com que en l'economia del bé comú, l'èxit empresarial té un significat molt
diferent del que actualment rep, es demanen altres competències de gestió. Les empreses
ja no busquen als gerents més durs i executius de la "eficiència quantitativa", sinó als més responsables i socialment competents, els més empàtics i sensibles que consideren la co-determinació com una oportunitat i un benefici per a tots.
L'economia del bé comú no és ni el millor dels models econòmics ni el final d'una
història, només el pas següent cap a un futur més sostenible, just i democràtic. Es tracta d'un procés participatiu, de desenvolupament obert que busca sinergia en processos similars com: economia solidària, economia social, moviment de béns comuns, economia del post-creoxement o democràcia econòmica. Ajuntant els seus esforços, una gran quantitat de persones i actors són capaços de crear alguna cosa fundalment nova. La implementació de la visió requereix motivació intrínseca i auto-responsabilitat, incentius econòmics, un ordre polític-legal coherent, així com conscienciació. Totes les persones, empreses i comunitats estan convidades a participar en la reconstrucció de l'economia cap al bé comú.

http://www.economia-del-bien-comun.org/