COMPRA, LLENÇA, COMPRA...

Ja han amenaçat de mort l'espanyol que va inventar la bombeta que gasta poc i dura tota la vida
Publicat a la Vanguardia el 12 abril, 2012 a “Ciència i Esperit”

"Tots els aparells electrònics estan programats per morir"
Compra, llença, compra.

Quan m'ensenya el document policial amb el contingut del missatge que va rebre se'm posen els pèls de punta: no només amenacen la seva vida si segueix endavant amb la comercialització de la seva bombeta, sinó també la dels seus fills.

Benito ha fabricat amb un grup d'enginyers una bombeta per durar tota la vida (garantia de 25 anys), és a dir, sense aquesta data de espatllat programada que comparteixen, per pura qüestió de lucre, tots els aparells electrònics. Per això aquest, s'ha entossudit i vol anar més enllà. Ha creat el moviment Sin Obsolescencia Programada (SOP). Un tema sobre el qual és molt recomanable el documental de Cosima Dannoritzer “Comprar, llençar, comprar.”

I un bon dia va deixar de funcionar ...
Es diu obsolescència programada: els fabricants de tot tipus d'aparells electrònics els programen perquè durin un temps determinat.

Això no passava en temps de la meva àvia.
Abans un frigorífic durava trenta anys, ara sis. Unes mitges de niló pràcticament irrompibles es van deixar de fabricar.

Qui va inventar aquesta atrocitat?
La revolució industrial. El concepte es va desenvolupar entre 1920 i 1930. Abans, un empresari o els seus subministradors de matèria primera muntaven el seu negoci amb diners familiars. Llavors els bancs els van dir: "Amplien el seu negoci, venguin més, jo els deixo els diners".

I van llançar els crèdits al consum.
I ja tenien controlat tot el cicle de vida del producte. Però volien més i van decidir escurçar la vida dels productes. Així arribem als anys setanta, en què el 80% de la riquesa del món es concentrava en el 20% de la població, aquests que controlaven.

Ara se la reparteix un 7%.
Sí, bancs que tenen empreses i empreses que tenen bancs: les multinacionals, que fan que els productes durin menys i es venguin més. El resultat és l'explotació dels recursos de la Terra i tones de residus innecessaris que s'estan carregant el planeta.

Però aquí està aquesta bombeta que porta 111 anys encesa.
Sí, en un parc de bombers a Livermore (Califòrnia). Vaig decidir crear, juntament amb 22 enginyers, una línia d'il·luminació aplicada a la tecnologia led i contribuir a aturar la bogeria de l'obsolescència programada.


Altres fabricants ho van intentar.
Hi ha una desena de patents de bombetes amb més de 100.000 hores d'ús (entre 60 i 70 anys enceses), però mai han arribat a sortir al mercat. Hi ha una organització que controla als fabricants de bombetes, no és oficial, però jo dono fe que existeix.


Per això les comercialitza per Internet?
Les distribuïdores ens diuen que viuen de les que es fonen, i els grans magatzems ens proposen duplicar el seu preu, al que ens hem negat. Hem tingut ofertes milionàries per no treure-la al mercat i amenaces de mort, que estan en mans de la policia.

Quant consumeix la seva bombeta?
Estalvia un 92% respecte a les bombetes incandescents i un 68,42% respecte a les de baix consum. A Espanya, les companyies elèctriques han de fabricar 47 milions de mega-watts l'any que donen servei a tota la indústria. A la il·luminació general es destinen set milions de mega-watts.

El que fabriquen les vuit centrals nuclears actives a Espanya.
Sí, però no és suficient, cal importar entre 6 i 7 milions de mega-watts de França.

Caríssim.
Si utilitzéssim una tecnologia com la que proposo, ens els estalviaríem. Estem parlant de més de 20.000 milions d'euros l'any. Bombetes que emeten un 70% menys de CO2 a l'atmosfera perquè treballen amb molt pocs graus de temperatura.

Quant duraria una rentadora o una nevera sense obsolescència programada?
Entre 40 i 70 anys, però cal utilitzar els components electrònics i materials adequats. He creat el moviment SOP (Sense Obsolescència Programada).

Què n'espera?
Que s'uneixin fabricants conscients que la crisi d'endeutament com la que vivim són evitables, i que podem aturar el crim ecològic i la injustícia que provoca: totes aquestes matèries primeres que s'extreuen del tercer món a preus rebentats i els són retornades en forma d'escombraries.

Això frega la immoralitat.
Canviar la manera de fabricar suposa un canvi socioeconòmic. El sistema està dissenyat per comprar i llençar, fabricar barat, a la Xina, i comercialitzar a Europa.

Si acabem amb el créixer per créixer, acabarem amb el mercat?
Molts economistes diuen que l'única manera de crear ocupació és a través del creixement. Fals. Si crees un producte que dura molt, tindràs un mercat de segona mà i floriran negocis de reparació.

I farem un bé al planeta.
Quan competim per conquerir mercats internacionals consumim petroli de forma innecessària. Per què importar electrodomèstics d'Alemanya si podem fer-los aquí? Això encareix el producte i consumim recursos innecessàriament.

Hi ha hagut demandes?
Sí, un grup de persones van demandar a Apple i van guanyar, en demostrar que els seus iPod estaven fabricats amb obsolescència programada.

Ha servit d'alguna cosa?
Prefereixen pagar les demandes de deixar de fabricar amb aquest sistema. Les impressores les programen introduint un xip comptador: quan arriba un determinat nombre de còpies deixa de funcionar i comprar una nova és més econòmic que reparar-la. El mateix passa amb les calderes. De fet, tots els components electrònics els fabriquen tres o quatre empreses al món.

Com desmuntar aquesta bogeria d'usar i llençar?
No seran els polítics, han de ser els ciutadans els que impulsin el canvi, però no és tan difícil: tenim les xarxes socials i hem de posar-nos d'acord. ¡Intentem almenys!
Font: http://www.lavanguardia.com