Immerssió lingüística general.

L'ocupació militar de la Corona d'Aragó i la consegüent aplicació dels Decrets de Nova Planta (1716), representaren l'aplicació dels plans del MEMORIAL SECRET de Gaspar de Guzmán, comte duc d'Olivares, al rei, per a "reducir estos reinos de qué se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia" (1625).

Amb els DECRETS DE NOVA PLANTA, el primer rei de la casa de Borbó seguí, d'altra banda, la política aplicada a la Catalunya Nord pels seus avantpassats des del Tractat dels Pirineus i la concepció absolutista del poder de la monarquia.

El Decret de Nova Planta, prohibeix l'ús de la llengua catalana a l'Administració de justícia de Catalunya:
"Les causes a la Real Audiència se substanciaran en lengua castellana".

Però sembla que el problema no va ser tant la lletra del decret, com l'excés de zel que se li va posar a la seva interpretació:

La INSTRUCCIO SECRETA redactada per l'Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors de Catalunya deia:
“El sexto, se podria prevenir el cuidado de introducir la lengua castellana en aquel pais. La importancIa de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es una señal de la dominación o superioridad de los príncipes o naciones, ya sea porque la dependencia o adulación quieren complacer o lisonjear, afectando otra naturaleza con la semejanza del idioma, o ya sea porque la sujeción obliga con la fuerza.
Los efectos que de esta uniformidad se siguen son muy beneficiosos, porque se facilita la comunicación y el comercio, se unen los espíritus divididos o contrarios por los genios y se entienden y obedecen mejor la leyes y órdenes.
Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algun tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de una nación como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su pais, y por eso parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.
Resolución: En quanto a esta duda mando se executen los despachos como se propone en ella: previniendo mañosamente ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos”.

Als poders terrenals, se li van ajuntar el poders celestials, i l'Església, va arribar al sinistre que ja el 1730 l'arquebisbe Mayoral ordenà als seus rectors que castellanitzaren noms i cognoms als registres parroquials.

Així mateix, no només s'aconseguí la desaparició de les estructures polítiques peculiars i pròpies d'aquestos països (València, Les Illes i Catalunya), sinó que començà la batalla política contra el català a tots els nivells,

L'any 1902, el 15 de desembre, Menéndez Pidal publica l'article "Cataluña bilingüe" a El Imparcial de Madrid, on defensa un decret Romanones, afirmant, per exemple, que les "Corts catalanes mai no varen tenir per llengua oficial el català".

En 1916 dos cents anys més tard del Decret de Nova Planta, el diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en totes els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada al Congrés, per 120 vots contra 13.

I aquesta és també una constant que, aparentment s'ha produït en els darrers tres-cents anys i que s'ha tornat a veure aquests darrers temps amb el tràmit i aprovació de l'Estatut: les poques veus que s'han alçat fora de Catalunya, en contra d'aquesta política d'extermini d'una llengua i una cultura que tindrien que considerar germanes... però això sí, sempre ha estat pel bé d'Espanya.

Ha estat molt més senzill trobar tota mena d'informació, sobre aspectes que deixen molt clar, aquesta voluntat en la destrucció i aniquilament de la cultura catalana, que trobar fets a favor de mantenir-la, però també es cert que hi han hagut tres intents importants, recolzats amb més o menys matisos per gent de fora de Catalunya, que són els "quasi" tres Estatuts d'autonomia aprovats en els darrers 80 anys, i que venen a demostrar per una banda, que encara que pocs, hi ha gent que pensen que no es pot muntar un Estat, amb l'aniquilació cultural i lingüística d'una part del estat, i també ha demostrar, fins a quin punt una idea tan senzilla i raonable com aquesta, aplega quatre milions de signatures en contra, varis recursos de inconstitucionalitat desprès d'haver estat aprobada en el Parlament de Catalunya, en les Corts de Madrid i en referéndum pel poble de Catalunya... i tot això, en ple segle XXI.

Hi ha una solució digna per a Catalunya, la seva història, cultura i llengua, dins d'Espanya?

Molt aclaridor...