A diferència de l'actual immersió lingüística, que afecta la primera etapa escolar i que explícitament té per objectiu que al acabar els estudis primaris, els alumnes tinguin un coneixement normal del català, però també del castellà, com ho demostren els resultats obtinguts amb els darrers 25 anys... en la que es va veure "sumergida" tota la societat catalana, durant 270 anys (amb alguna excepció en la II República), no va abastar solament a la primera etapa escolar, ni tenia com objectiu que al acabar-la, es parlés castellà i català.
Per totes les disposicions promulgades, es poden fer els següents tipus d'immersions diferents:
Immersió lingüística a l'escola
Tenint en compte que l'ensenyament va estar sota la jurisdicció de l'Església, aquesta "immersió" anava en paral·lel a la de la mateixa Església fins a finals del XIX, per formalment separar-se amb l'aparició de l'escola pública.
Amb una visió política extremadament pragmàtica i mecanicista, i situant-se en el temps dels fets, es podria trobar una certa coherència:
Amb un poder executiu (el Rey), castellà, amb un poder legislatiu inexistent (monarquia absolutista), amb un poder judicial, castellà (Decret de Nova Planta), amb poder religiós, castellà... quedava garantida la funcionalitat del Estat "modern" de l'època (absolutista)... i cridant als interessos de la "política d'Estat", al final, encara quedava una certa "dignitat" per part dels "executors" del Decret de NP i dels "executats" com receptors de les conseqüències del Decret de NP .
És el que es podria anomenar com "excés de zel", el que fa anar molt més lluny del que la llei estableix, i que s'apropa ja a la idea d'extermini del idioma i de la cultura. És quan s'intenta per tots el mitjans disponibles, que dóna una monarquia absolutista, no solament el seu coneixement a l'escola, sinó simplement impedir el seu ús per part dels mestres, i ni tan sols entre els mateixos alumnes.
És fent aquest pas quan perdent els "executors" la seva dignitat, la van voler fer perdre també als "executats".
• 1768 El comte d'Aranda promou una reial cèdula per la qual es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica.
• 23 de juny de 1768 - Real Cédula de S.M. a consulta de las del Consejo, para que en todo el Reino se actúe y enseñe en lengua castellana, con otras cosas que se expresan.
• 1780 El comte de Floridablanca promulga una reial provisió per la qual obliga que totes les escoles han d'ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.
• 1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l'Estat espanyol per l'abandó dels anglesos, el capità general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles només s'ensenyi el castellà.
• 1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar [12].
• 1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del català a les escoles [13].
• 1834 L'Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar [14].
• 1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola.
• 1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar [15]
• 1843 Reglament Orgànic de les Escoles Normals d'Instrucció Primària del Regne (d'Espanya) inclou entre el currículum obligatori la Gramàtica Castellana, així com història d'Espanya, nocions de literatura espanyola, etc. [16]
• 1857 Llei Moyano[17][18] d'instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles [19]
• 1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà.
• 1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castellà. Reial decret pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
• 1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i als comerços.
• 1945 Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà [27].
Aquesta reincidència legal en el mateix tema, per una banda es pot entendre com fruit de la resistència de la població, i de voler fer ús de la seva llengua, però per l'altra banda, especialment es degut a la quantitat de constitucions i lleis no consensuades pels partits lliberal i conservador, fetes especialment en el segle XIX i primer terç del XX
Immersió lingüística de l'Església
En un Estat que es va formar amb el Reis Catòlics, i que fins a la constitució de 1978 no deixa de declarar-se catòlic, la opinió i les actituds de l'Església sobre el reconeixement del idioma en el que es comunica amb la societat catalana, es pot considerar com volguda, en tan que l'Estat mai se li oposaria.
Posicions de l'Església sobre la llengua catalana:
• 1482 Comença la persecució i crema de la Bíblia Valenciana fins al punt que durant anys es va dubtar de la seua existència.
• 1560 El Tribunal del Sant Ofici insta a que... "en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana" [3].
• 1561 El Tribunal del Sant Ofici obliga a que... "no se escriban los procesos en lengua catalana [4]
• 1755 – Prohibició de que els monjos parlin català entre ells.
• 1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i en l'ensenyament del catecisme.
• 1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.
• 1902 Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà.
• 1923 L’Església torna a impedir les misses en català.
• 1939 Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, del 28 d'octubre, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d'usos lingüístics en la comunicació de l'Església amb els feligresos "hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)".[24]
Immersió lingüística del món judicial
De fet en teoria és l'únic àmbit que, en sentit estricte es tenia que haver vist afectat pel Decret de Nova Planta, ja que específicament diu: "Les causes a la Real Audiència se substanciaran en llengua castellana". Així i tot, una altra vegada (com va passar amb l'Església), l'excés de zel, permet interpretar la llei en un sentit àmpliament extensiu i com veurem, la seva aplicació abarca altres àmbits:
• 1772 Reial cèdula per la qual es mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els llibres de comptabilitat en castellà.[11]
• 1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.
• 1870 Llei del Registre Civil que hi priva l'ús del català.
• 1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat.
• 1917 Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l'ús del català [22].
• 1938 – Considerades nuls els registres de propietat, casament i herència escrites en català.
• 1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà [26]
• 1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà.
Immersió lingüística en el món de l'espectacle i cultural
Aquest "excés de zel", fa veure com bo per Espanya l'exterminació d'una cultura i llengua germana i trobar convenient acabar amb qualsevol vestigi.
• 1799 Reial cèdula que prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano".
• 1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.
• 1867 Prohibició que les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los dialectos de las provincias de España".
• 1902 Prohibició dels Jocs Florals de Barcelona de Barcelona per ordre militar [21]
• 1924 Els Jocs Florals de Barcelona s'han de celebrar a Tolosa a causa de la dictadura de Primo de Rivera[23]
• 1925 Suspensió de l’Orfeó Català.
• 1925 Clausura del Futbol Club Barcelona.
• 1939 – Prohibició de representacions teatrals en català.
• 1939 – Tancat l’Ateneu Barcelonès, centre de cultura catalana, que no passarà a mans democràtiques fins el 1971.
• 1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Prohibició del català al cinema.
• 1941 Els Jocs Florals de Barcelona queden prohibits i fins al 1970 se celebren en la clandestinitat [25].
• 1943 – obligació de traduïr totes les obres literàries i teatrals catalanes al castellà i obligació de dir-ne “obres espanyoles”.
• 1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió.
Altres immersions...
Excés de zel que, arriba a l'esperpent, quan sembla que l'únic que es persegueix, és el plaer de veure la humiliació del vençut.
• 1707, comença la castellanització als territoris d'Espanya, substitució o eliminació de topònims. El 6 de desembre,Macanaz fa un ban públic a València amb l'ordre de Felip V de construir en el lloc on estava Xàtiva, una nova població anomenada "Ciudad de San Felipe" (en castellà).
• 1707, o voltants, desaparició del topònim Isla de Xàtiva dels mapes posteriors d'Amèrica.[8]
• 1896 Es prohibeix parlar en català per telèfon[20].
• 1936 – Prohibició de l’ús, sota condemna militar, del català per a emissions radiofòniques (zona nacional).
• 1937 - Joaquim Rivera Barnola és multat per parlar per telèfon en català amb la seva familia.
• 1939 – Obligació de canviar els rètols dels noms dels carrers a l’espanyol, i de canviar els noms d’il•lustres catalans pels noms d’espanyols fidels al règim franquista.
• 1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials.
• 1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà.
• 1947 Supeses les edicions de Marià Manent per estar en català [28]
• 1948, 25 de desembre, la censura espanyola prohibix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s'admeten les esqueles als periòdics [29].
o Es prohibix a València la revista Esclat per estar en català, tot i que acabà publicant-se clandestinament [30] [31].
o Es prohibix l'edició d'una novel•la de Miquel Llor per estar en català [32].
• 1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà [33]
• 1961 Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.
• 1986 Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada[36].
• 1989 Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
• 1995 Llei d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà.
• 2001 -23 d'abril: El rei d'Espanya declarà (en espanyol): «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat llibèrrima, l'idioma de Cervantes.».[37]
• Actualitat Actualment els ciutadans de Catalunya i de la resta dels Països Catalans poden disposar d'un passaport en 11 llengües, però no en català.
• 2008 Manifiesto por una lengua común.[45] signat per intel•lectuals espanyols, que defensa l'asimetria política entre el castellà i les altres llengües cooficials .
Índex 
Últimas imágenes 
Registrar-se 
Iniciar Sessió 
Dc Jun 19, 2013 1:31 am por Serafí Melquiades
